L'espai despert

Conta la llegenda que hi havia un espai a l'escola que era ple de somnis, danses, músiques, experiments sonors i moltíssimes altres regals de la vida. Al llarg dels anys hi havien passat milers de fades, follets, magues, nens i nenes, caragols, fulles dels arbres que observaven curiosos des del pati... De fet, qualsevol ésser que passava a prop, no podia evitar entrar i acabava atrapat per aquells sons.

Diuen que a aquesta sala alguna persona va descobrir que les seves orelles podien percebre molt més del que s'imaginava. Diuen que alguna va veure com el seu cos era capaç de sentir la música i el silenci. Conten també que algunes fades van començar a experimentar juntes i que mai més van deixar de fer-ho. Fins i tot es diu que algú va aconseguir obrir el seu cor a aquest espai després d'haver estat tancat amb clau al llarg de molt i molt de temps.

Per tot açò era ple de moltes emocions: entusiasme, desig, alegria, temor, preocupació, angoixa, passió, il·lusió. Tant i tant era ple que quan arribava el juny necessitava el silenci, la soledat, per poder descansar. Necessitava dormir i que els somnis li portaren la calma i així poder guardar les emociones al calaix dels records. 
Alguns no ho entenien i volien quedar-se amb ell sempre i inclús es van enfadar i li van dir coses molt lletges com que no tornarien mai més a entrar. Altres, de més grans, sabien que no dormiria per sempre i que en poc de temps podrien tornar a  entrar per ballar, cantar, tocar, somiar i pensar. 



I va passar el juliol carregat de sol i, també l'agost... i l'espai dormia i somiava, dormia i descansava... i va arribar setembre i alguna cosa el va despertar! Sentia com un forat a la panxa. Era fam de dansa? Tenia set de so? No sabia què li passava i és que, amb dos mesos ja en tenia més que prou. Va pensar en obrir les portes i allí les va trobar: fades, follets, nens i nenes, magues, arbres i altres éssers del voltant. Totes amb ganes d'entrar i riure, inventar danses i cantar. I això li va omplir més que si s'hagués menjat un entrepà.

Així doncs, des d'aquell any va decidir que al setembre, fera pluja, vent o calor, sempre tornaria a obrir les portes del seu cor!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ajuda visual Cantània

CANTÀNIA: "LA NIT DELS MAL SONS"